Search results
La beguda em dóna esplai! Ella té un color marcit com una rosa que es passa. El pare s'ha enfollonit, el germà és tot amenaça. De casa em treuen els dos i el esperit és qui em governa cues baixes com un gos me'n anava a la taverna. Això rai! Amb el vi s'adorm l'esglai! Ara ha trobat un fadrí de molt bona companyia. Si no s'acorda de mi
les besades a la galta. Això rai! La beguda em dóna esplai! com una rosa que es passa. el germà és tot amenaça. me'n anava a la taverna. Això rai! Amb el vi s'adorm l'esglai! de molt bona companyia. te'n queden moltes dotzenes". Això rai! I l'anyoro més que mai!
La taverna de lluny ens prometia la síndria, la rialla i el vi dolç; la taverna que té per companyia un piló de grava i un grapat de pols. I és l'enamorada del qui s'arrossega de dies i de nits, i diu quatre fàstics de tot, i mastega,. la punta cremada de l'escanyapits. Però en aquesta vetlla amarga la taverna està buida d'alegror, en ...
És una cançó escrita i composta per Apel·les Mestres (1854-1936), l'any 1918. Va ser popularitzada pel tenor Emili Vendrell i interpretada posteriorment per Joan Manuel Serrat, Dyango o Núria Feliu.
La cançó de la taverna és ben fàcil de cantar dotze bótes, mil ampolles i gent que les va a buidar. Tot són homes, no hi ha dones, tenen vergonya d'entrar. El que passa a la taverna no és difícil d'explicar: entre el dòmino i les cartes massa gent que ve a jugar.
Cultivamos un vergel en el desierto, te hemos descubierto un oasis. Toda una vida huyéndole al presente. De todos los fuegos haremos brasas. En mi boca un correfuego, en tu oreja una verbena, si la canción mata la pena somos emisarios de la muerte. En mi boca un correfuego... Ni robándonos los sueños ni quemando la trinchera...
Scribd is the world's largest social reading and publishing site.
